Enfoc Vivencial

Moltes vegades solem catalogar moltes experiències en el mateix sac només pel tipus d'activitat que es porta a terme, moltes d'aquestes agrupacions o catalogacions a vegades deixen de costat el sentit vivencial personal del realitzant, i es que una mateixa activitat (exactament igual en totes les característiques) pot ser totalment diferent segons el tipus de persona que la porte a terme.

Es ací ón entra en acció el sentit vivencial, es a dir, com el nostre cos és relaciona amb l'entorn i les peculiaritats de l'activitat o situació per registrar experiències i sensacions propies i personals.

Es podria dir que no és el mateix veure la televisió que veure la televisió (com deia un anunci d'una marca de cotxes), i es que aquesta frase porta molt de sentit, ja que segons el tipus de persona que es tracte aquesta experiència tindrà un caràcter vivencial diferent evocant uns sentiments, emocions i sensacions diferents i particulars segons l'espectador.
Aquest seria un exemple clar ón es reflexaria el que estem tractant.

Per aixó, podem concloure que tota activitat serà única segons el practicant d'aquesta, per molt que es tracte d'una activitat idèntica a la realitzada per una altra persona, és ací ón apreciem el sentit vivencial, el qual crearà experiències totalment diferents en funció de qui les realitze.

               

El Cos vist com a Màquina

Moltes vegades utilitzem la metàfora "El cos és una màquina" per referir-nos a aquest cos i les seues utilitats. I és cert de que vistes les prespectives utilitzades avui en dia per enfocar la visió utilitaria del cos, aquesta guarda moltes similituts al relacionar-les amb les finalitats d'una màquina o robot.
I es que aquesta visió otorga o relaciona cada part del cos amb engranatge amb una finalitat (un enfoc. es podria dir biomecànic), un exemple seria la funció dels "engranatges" de les extremitats inferiors (articulacions del genoll, turmell, etc) centrats en conseguir uns moviments de forma més eficient i eficaç possible per derivar en un moviment més ràpid, un recolçament més fort amb major adhesió al terra,...
I com passa amb la majoria de màquines aquests engranatges moltes vegades s'averrien (ens lesionem, ens fiquem malalts,...) i com en aquestes situacions aquests engranatges humans passen per un procés de reparació (anem al fisioterapeuta, al metge,...) per tal de reestablir el ordre en un temps.

Aquesta visió te el seu màxim esponent en el mòn de l'esport ón els esportistes són vistos com màquines amb la finalitat de conseguir objectius de manera eficient, eficaç i regular, per aixó cada enranatge es tractat amb la màxima atenció, s'entrena al màxim per tal d'aconseguir l'objectiu fixat amb la major facilitat i rapidessa possible.

Blog Creat

Benvinguts a aquest nou blog dirigit a reflexionar sobre les diverses qüestions presentades en la matèria de Educació del Moviment.