Seguint la línea de la entrada anterior podem dir que el moviment es pot covertir en un important mitjà educatiu, fet que anem a raonar a continuació.
Cal dir que l'educació en moviment està relacionada amb els valors inherents als continguts pràctics de l'Educació Física. I es que l'eduació en moviment fomenta l'adquisició d'un coneixement pràctic i personal que sols es pot conseguir mitjançant una participació activa en moviment, i es que aquest coneixement està basat en l'experiència.
En resum, en referència aquesta idea cal dir que el que tenim que fer per educar en moviment es enfocar la pràctica cap a una eduació de valors positius, saber quins mensatges volem transmetre i quins podem ser transmessos inconcientment.
divendres, 29 de maig del 2015
Moviment NO Educatiu
Moltes vegades ens preguntm si el moviment pot ser NO educatiu, en alusió cap aquesta idea podem dir que si, que el moviment pot NO ser educatiu per varies raons que anem a mencionar ara mateix:
Com a primer punt podem dir que el moviment no ho és quan no s'orienta cap a aquest propòsit determinat, es a dir, educar. I es que per a otorgar a una activitat un valor educatiu cal justificar previament els continguts (i la finalitat), ja que sense aquests dificilment podrem aportar una intencionalitat i uns valors en la pràctica.
Per a que el moviment siga educatiu també ha de comptar amb una intencionalitat, i es que si deixem que la classe d'Educació Física es convertixca en una activitat lliure no sabrem si el desenvolupament influirà de manera positiva o negativa, per tant no podrem relacionar a aquest moviment amb l'educació.
Es a dir, serà essencial que l'activitat tinga una intencionalitat clara i no deixar la pràctica dels continguts al lliure albedriu.
Per altra banda, el context social en el que es desenvolupa també serà clau en el caràcter educatiu de l'activitat, i es que el context determinarà els valors predominants que es transmitiran. Per tant, si tenim una intencionalitat d'influir positivament buscarem l'aplicació d'estratégies metodológiques i emfatitzadores dels valors interesats en transmetre, per altra bada, si no controlem aquest context podem conseguir que es produixquen els efectes contraris als buscats (transmisió de valors negatius), ja que en un clima on prediomine la violència, la falta de respecte, etc. serà un gran impediment per a convertir el moviment en educatiur.
Per finalitzar cal destacar que l'ética de treball serà un altre pilar, ja que en absència d'aquesta en trobarem en la possiblitat d'un moviment no educatiur, es a dir, l'activitat s'ha de donar en condicions moralment acceptables.
Com a primer punt podem dir que el moviment no ho és quan no s'orienta cap a aquest propòsit determinat, es a dir, educar. I es que per a otorgar a una activitat un valor educatiu cal justificar previament els continguts (i la finalitat), ja que sense aquests dificilment podrem aportar una intencionalitat i uns valors en la pràctica.
Per a que el moviment siga educatiu també ha de comptar amb una intencionalitat, i es que si deixem que la classe d'Educació Física es convertixca en una activitat lliure no sabrem si el desenvolupament influirà de manera positiva o negativa, per tant no podrem relacionar a aquest moviment amb l'educació.
Es a dir, serà essencial que l'activitat tinga una intencionalitat clara i no deixar la pràctica dels continguts al lliure albedriu.
Per altra banda, el context social en el que es desenvolupa també serà clau en el caràcter educatiu de l'activitat, i es que el context determinarà els valors predominants que es transmitiran. Per tant, si tenim una intencionalitat d'influir positivament buscarem l'aplicació d'estratégies metodológiques i emfatitzadores dels valors interesats en transmetre, per altra bada, si no controlem aquest context podem conseguir que es produixquen els efectes contraris als buscats (transmisió de valors negatius), ja que en un clima on prediomine la violència, la falta de respecte, etc. serà un gran impediment per a convertir el moviment en educatiur.
Per finalitzar cal destacar que l'ética de treball serà un altre pilar, ja que en absència d'aquesta en trobarem en la possiblitat d'un moviment no educatiur, es a dir, l'activitat s'ha de donar en condicions moralment acceptables.
Setmana Pennac, el treball grupal
Per finalitzar la Setmana Pennac s'ens va encarregar el treball de juntar-nos per grups i realiztar una activitat basada amb el llibre.
El nostre grup, format per Ferran Usó, Felix Nieto i Mario Ruiz enfocarem aquesta activitat com una opció de reflexionar sobre la nostra visió de la figura del professor i conduir-la cap a la narració de una anegdóta relacinada amb el fet de que algún tutor nostre ens haja marcat.
En el meu cas aquesta idea la vaig enfocar cap a la figura d'un professor que vaig tindre en Primària anomenat "Albert Taberner", ex alcalde del poble de Alaquàs i polític.
Per què vaig elegir a aquest professor?
La raó en simple però complexa, aquest professor em va fer veure que es podia educar de una forma totalment diferent a la que havia vist fins al moment, i es que mitjançant la seu coneixement i la seua forma de docència propera al alumne et feia implicar-te al màxim en la matèria.
I es que aquesta forma de educar i aquesta personalitat et feia introduir-te en cada paraula que mencionava i prestar una atenció que tal volta no empraries en una altra situación.
Per això dedica aquesta classe a aquest professor, per ensenyar el que moltes vegades no es troba en els llibres.
El nostre grup, format per Ferran Usó, Felix Nieto i Mario Ruiz enfocarem aquesta activitat com una opció de reflexionar sobre la nostra visió de la figura del professor i conduir-la cap a la narració de una anegdóta relacinada amb el fet de que algún tutor nostre ens haja marcat.
En el meu cas aquesta idea la vaig enfocar cap a la figura d'un professor que vaig tindre en Primària anomenat "Albert Taberner", ex alcalde del poble de Alaquàs i polític.
Per què vaig elegir a aquest professor?
La raó en simple però complexa, aquest professor em va fer veure que es podia educar de una forma totalment diferent a la que havia vist fins al moment, i es que mitjançant la seu coneixement i la seua forma de docència propera al alumne et feia implicar-te al màxim en la matèria.
I es que aquesta forma de educar i aquesta personalitat et feia introduir-te en cada paraula que mencionava i prestar una atenció que tal volta no empraries en una altra situación.
Per això dedica aquesta classe a aquest professor, per ensenyar el que moltes vegades no es troba en els llibres.
Setmana Pennac, el llibre
Seguint la línea de l'entrada anterior m'agradaria reflexionar i donar la meua opinió sobre la lectura del llibre de Mal de Escuela, i es que trobe que es tracta d'una lectura que pot agrader més o menys però que no et deixa excent de reflexionar sobre l'importància del sistema educatiu i el paper portat a terme per els professor dins d'aquest.
Els primers instants de lectura només en venia al cap una idea "no trobe sentit a aquest llibre" però amb el pas del minuts i de les pàgines anava arranyant un poc de matèria sobre la qual reflexionar, i és que tot i que cal dir que no soc un gran amant de la lectura (tot i que m'agradaria ser-ho) aquest llibre em feia pensarsobre les situacions en que nosaltres mateixa som aquest gran i no poc important "zoquete".
En aquest autorelat l'autor es definix com un ""zoquete" dins el sistema educatiu, un "mal estudiant" que no és capaç de traure'n profit de les classes en general i que sols fa que acumular avisos per part de professors descontents amb el seu treball.
Però aquesta situació poc a poc es revertida, especialment a l'ajuda de certs professor que enfoquen el seu treball no com una forma de soltar coneixement en l'aire, pensant que ja algun alumne els "pescarà" i aprofitarà, sinò com una forma de tendre la mà als alumnes més necessitats (els denominats "zoquetes") per conseguir que de veritat cerguen en el que estan fent i puguen evitar el buit en el que es troben en moltes classes.
I es que aquest llibre, sota el meu punt de vista, sobre el paper dels professors en el sistema educatiu, cal dir que es un tema molt subjectiu i que cadascú podrà tindre la seua opinió, peró al cap i a la fi es un tema sobre el qual es pot fer molt de debat, ja que es tracta de una figura clau en aquest sistema i, sobretot, per aquells alumnes amb problemes o "zoquetes", els qual veuen en aquesta figura una esperança a la seua situació, i es que hi ha vegades que els professors deixen de ser professors en si per convertir-se en heroïs.
Els primers instants de lectura només en venia al cap una idea "no trobe sentit a aquest llibre" però amb el pas del minuts i de les pàgines anava arranyant un poc de matèria sobre la qual reflexionar, i és que tot i que cal dir que no soc un gran amant de la lectura (tot i que m'agradaria ser-ho) aquest llibre em feia pensarsobre les situacions en que nosaltres mateixa som aquest gran i no poc important "zoquete".
En aquest autorelat l'autor es definix com un ""zoquete" dins el sistema educatiu, un "mal estudiant" que no és capaç de traure'n profit de les classes en general i que sols fa que acumular avisos per part de professors descontents amb el seu treball.
Però aquesta situació poc a poc es revertida, especialment a l'ajuda de certs professor que enfoquen el seu treball no com una forma de soltar coneixement en l'aire, pensant que ja algun alumne els "pescarà" i aprofitarà, sinò com una forma de tendre la mà als alumnes més necessitats (els denominats "zoquetes") per conseguir que de veritat cerguen en el que estan fent i puguen evitar el buit en el que es troben en moltes classes.
I es que aquest llibre, sota el meu punt de vista, sobre el paper dels professors en el sistema educatiu, cal dir que es un tema molt subjectiu i que cadascú podrà tindre la seua opinió, peró al cap i a la fi es un tema sobre el qual es pot fer molt de debat, ja que es tracta de una figura clau en aquest sistema i, sobretot, per aquells alumnes amb problemes o "zoquetes", els qual veuen en aquesta figura una esperança a la seua situació, i es que hi ha vegades que els professors deixen de ser professors en si per convertir-se en heroïs.
Setmana Pennac
Durant el quatrimestre hem realitzat una setmana especial dedicada al escritor Daniel Pennac i concretament al seu llibre "Mal de Escuela", peró abans de centrar-me en l'anàlisi personal d'aquest m'agradaria dedicar una entrada a saber més sobre aquest personatge de important rellevància en el mòn de les lletres, ja que que millor per a profunditzar sobre l'anàlisi d'un llibre que conèixer qui es troba darrere de cada paràgraf.
Daniel Pennac és un escritor francés d'origen Marroquí, ja que el seu lloc de naixement és Casablanca, l'any 1944. El seu pseudonim, és a dir, com és nomenat moltes vegades, és Daniel Pennacchioni (i aquesta referència és la que ens apareix en el llibre).
Aquest escriptor prové d'una familia militar, i cal destacar que va passar part de la infància en terres africanes i sudeste asiàtic, i posteriorment, en la seua juventut, en Niza ón va conseguir el graduat en lletres i ón va enfocar la seua vida cap l'ensenyança.
Encara que aquest escriptor no ens sone de molt si no tenim molt de coneixemt del mòn de la literatura francesa, cal destacar que poseeix un gran nombre de llibres baix la seua firma, ací vos deixe una lliste, entre aquestes el nostre llibe, Mal de Escuela.
Llistat de llibres de Pennac:
Le grand Rex Editions du Centurion (1980)
Cabot caboche Nathan et Pocket jeunesse (1982)
L'oeil du loup Nathan (1984)
Au bonheur des ogres (1985) - La felicidad de los ogros
La fée carabine (1987) - El hada carabina
La petite marchande de prose (1989) - La pequeña vendedora de prosa
Comme un roman (1993) - Como una novela
Kamo et moi (1992) - Kamo y yo
Kamo, l'agnece Babel (1992)
Kamo, l'idée du siècle (1993)
Sang pour sang, le réveil des vampires (1993)
Miro: Le tour du ciel
Monsieur Malaussène (1995) - El señor Malaussène
Monsieur Malaussène au théâtre (1996) - El señor Malaussène en el teatro
Des chrétiens et des maures (1996)-Los cristianos y los moros
Messieurs les enfants (1997) - Señores niños
Aux fruits de la passion (1999) - Los frutos de la pasión
Les grandes vacances, (photographies) (2002)
Le dictateur et le hamac (2003) - El dictador y la hamaca
Merci (2004) - Gracias
Chagrin d'Ecole" (2007)- Mal de escuela(2008) Random House Mondadori
Diario de un cuerpo(2012) Random House Mondadori
Daniel Pennac és un escritor francés d'origen Marroquí, ja que el seu lloc de naixement és Casablanca, l'any 1944. El seu pseudonim, és a dir, com és nomenat moltes vegades, és Daniel Pennacchioni (i aquesta referència és la que ens apareix en el llibre).
Aquest escriptor prové d'una familia militar, i cal destacar que va passar part de la infància en terres africanes i sudeste asiàtic, i posteriorment, en la seua juventut, en Niza ón va conseguir el graduat en lletres i ón va enfocar la seua vida cap l'ensenyança.
Encara que aquest escriptor no ens sone de molt si no tenim molt de coneixemt del mòn de la literatura francesa, cal destacar que poseeix un gran nombre de llibres baix la seua firma, ací vos deixe una lliste, entre aquestes el nostre llibe, Mal de Escuela.
Llistat de llibres de Pennac:
 |
| Danniel Pennac, reconegut escritor francés |
EDUCAR
O EDUCACIÓN
El concepto de Educación o Educar reúne
en si varias definiciones o perspectivas
de concebir los diversos enfoques de este término. Así pues podemos
evocar el significado de educación a:
Desarrollar las facultades intelectuales y morales de una persona.
(WordReference)
Dirigir, encaminar, adoctrinar. (WordReference)
Enseñar los buenos usos de urbanidad y cortesía. (WordReference)
Adiestrar o perfeccionar los sentidos. (RAE)
Instruir a una persona en las normas de cortesía y de comportamiento
social (RAE)
Pero también encontramos este
termino en el enfoque del cuerpo y la Educación Física:
Desarrollas las fuerzas físicas por medio de los ejercicios y el
deporte. (RAE)
Viendo todas estas definiciones
podemos sacar varias conclusiones. La primera es que la educación implica la
adquisición o perfección de unas nociones o conceptos, ya puede ser porque no
se tenía conciencia de ellos o porque no se dominaban con exactitud.
La segunda, hace referencia a la
idea de educación como un proceso, mediante el cual y enfrentándonos a ciertas
situación adquirimos esas nociones o
conceptos expuestos anteriormente.
La tercera es que la educación
engloba una gran variedad de campos, como se aprecia en las definiciones
expuestas, ya puede ser una educación intelectual, ética o moral, sensorial,
física,...
La cuarta es que la educación se
puede dar en cualquier circunstancia, es suficiente con enfrentarse a una
situación, ya sea de poca complejidad, para adquirir de ella unas ideas o
percepciones que antes se obviaban o desconocían.
Y por quinta y última es que el
término educación puede implicar tanto ayuda externa (de terceros) como una
"autoeducación". Así pues el proceso de educación se puede dar a
través de la ayuda de una persona que haga de educador o por el contrario
nosotros mismos podemos ser nuestros propios educadores, ya que en las diversas
situaciones a las cuales nos enfrentamos se perfeccionan o se añaden
conocimientos que uno desconoce o domina de menor forma.
Por tanto entiendo el concepto de
educación como un proceso mediante el cual aprendemos o perfeccionamos
nociones, habilidades o conocimientos ya sea por nuestro propio aprendizaje o
gracias a la ayuda de terceros que mediante un proceso de ayuda nos permiten
aflorar esos términos necesarios para llevar a cabo diversas situación.
También cabe destacar el proceso
de educación como un proceso de socialización ya se con los otros o con el
entorno que nos rodea.
Partiendo de todo ello entiendo
que la educación se encuentra presente en casi todo los momentos de la vida,
siempre que tomamos una decisión ante una situación aparece el término
educación, al igual que cuando hacemos reflexionar a alguien sobre algún
asunto.
Ya dentro de esta educación se
podrá distinguir una educación más profesional, en lo que el termino se refiere
estrictamente, a la cual se suele hacer referencia cuando encaramos este
concepto.
dimecres, 25 de març del 2015
Exposició poster G.5
El passat 2 de Març exposarem en classe els nostres treballs grupals, el nostre grup (Grup 5) tractarem sobre Ortega y Gasset. En aquest treball reflexionabem sobre les seues idees del cos i el moviment.
Abans de escomençar anem vaig a introduir una xicoteta referència personal de la persona d'Ortega:
José Ortega y Gasset fou i és un dels filósofs i assagistes espanyols més important de tots els temps situat en el moviment del novecentisme va néixer en Madrid en 1883.
En aquest poster hem extret algunes conclusions del nostre autor sobre el cos i el moviment. així donc podem observar algunes relfexions com:
"El cos i el moviment dos conceptes que s'unixen en un tema ja que el moviment corporal és una part important del llenguatge."
"La gesticulació també es un element clau del llenguatge i expressa allò que el llenguatge no diu.
"
"El llenguatge es construix també a partir del silenci, el qual cumplix funcions claus en la comunicació."
Aquestes son algunes de les mencionades conlusions extretes a partir de la nostra lectura a l'article.
La veritat es que personalment he trobat interessant la realització d'aquest tema, ja que la visió del nostre autor es podria considerar molt rica i interesant, i la seua visió en permet reflexionar sobre molts assumptes que a vegades resumim en una idea senzilla.
La Por i l'Educuació Física
Aquesta entrada va enfocada a la xarla que ens va donar el nostre company que es troba de pràctiques en un institut.
Segons WordReference entenem per por:
Si ens fixem podrem observar que moltes vegades els alumnes (especialment de menor edat) s'aparten o protegixen en veure un baló aproximar-se cap a ells, o no s'atrevixen a realitzar un cert exercici o acció per inseguretat cap a la realització.
I es que moltes vegades aquesta por traduida en inseguretat cap a l'acció, siga del tipus que siga, es reflexa en una evació i possible frustració al veure que no ens veiem amb la capacitat de realitzar l'esperat.
Per tot això volia reflexionar sobre el paper del professor i la seua importància alhora de tractar aquests problemes, i es que trobe que aquest deu d'entendre i evaluar la situació del alumne amb problemes i intentar guiar-lo per el camí que, pas a pas, vaja assolint eixa confiança que erradique la por.
En aquest moment ja no es tracta només d'un simple professor que imposa ordres que s'han de complir, sinó que es tracta d'un guia, ja que la funció el professor no es només la d'excutar la classe només sinó també de conseguir (o almenys intentar-ho) que els seus alumnes progressen o es relacionen amb el àmbit de la seua matèria.
Segons WordReference entenem per por:
- Sensación de alerta y angustia por la presencia de un peligro o mal,sea real o imaginario
- Recelo de que suceda lo contrario a lo que se espera o desea
Si ens fixem podrem observar que moltes vegades els alumnes (especialment de menor edat) s'aparten o protegixen en veure un baló aproximar-se cap a ells, o no s'atrevixen a realitzar un cert exercici o acció per inseguretat cap a la realització.
I es que moltes vegades aquesta por traduida en inseguretat cap a l'acció, siga del tipus que siga, es reflexa en una evació i possible frustració al veure que no ens veiem amb la capacitat de realitzar l'esperat.
Per tot això volia reflexionar sobre el paper del professor i la seua importància alhora de tractar aquests problemes, i es que trobe que aquest deu d'entendre i evaluar la situació del alumne amb problemes i intentar guiar-lo per el camí que, pas a pas, vaja assolint eixa confiança que erradique la por.
En aquest moment ja no es tracta només d'un simple professor que imposa ordres que s'han de complir, sinó que es tracta d'un guia, ja que la funció el professor no es només la d'excutar la classe només sinó també de conseguir (o almenys intentar-ho) que els seus alumnes progressen o es relacionen amb el àmbit de la seua matèria.
dijous, 26 de febrer del 2015
Enfoc Vivencial
Moltes vegades solem catalogar moltes experiències en el mateix sac només pel tipus d'activitat que es porta a terme, moltes d'aquestes agrupacions o catalogacions a vegades deixen de costat el sentit vivencial personal del realitzant, i es que una mateixa activitat (exactament igual en totes les característiques) pot ser totalment diferent segons el tipus de persona que la porte a terme.
Es ací ón entra en acció el sentit vivencial, es a dir, com el nostre cos és relaciona amb l'entorn i les peculiaritats de l'activitat o situació per registrar experiències i sensacions propies i personals.
Es podria dir que no és el mateix veure la televisió que veure la televisió (com deia un anunci d'una marca de cotxes), i es que aquesta frase porta molt de sentit, ja que segons el tipus de persona que es tracte aquesta experiència tindrà un caràcter vivencial diferent evocant uns sentiments, emocions i sensacions diferents i particulars segons l'espectador.
Aquest seria un exemple clar ón es reflexaria el que estem tractant.
Aquest seria un exemple clar ón es reflexaria el que estem tractant.
Per aixó, podem concloure que tota activitat serà única segons el practicant d'aquesta, per molt que es tracte d'una activitat idèntica a la realitzada per una altra persona, és ací ón apreciem el sentit vivencial, el qual crearà experiències totalment diferents en funció de qui les realitze.
dilluns, 23 de febrer del 2015
El Cos vist com a Màquina
Moltes vegades utilitzem la metàfora "El cos és una màquina" per referir-nos a aquest cos i les seues utilitats. I és cert de que vistes les prespectives utilitzades avui en dia per enfocar la visió utilitaria del cos, aquesta guarda moltes similituts al relacionar-les amb les finalitats d'una màquina o robot.
I es que aquesta visió otorga o relaciona cada part del cos amb engranatge amb una finalitat (un enfoc. es podria dir biomecànic), un exemple seria la funció dels "engranatges" de les extremitats inferiors (articulacions del genoll, turmell, etc) centrats en conseguir uns moviments de forma més eficient i eficaç possible per derivar en un moviment més ràpid, un recolçament més fort amb major adhesió al terra,...
I com passa amb la majoria de màquines aquests engranatges moltes vegades s'averrien (ens lesionem, ens fiquem malalts,...) i com en aquestes situacions aquests engranatges humans passen per un procés de reparació (anem al fisioterapeuta, al metge,...) per tal de reestablir el ordre en un temps.
Aquesta visió te el seu màxim esponent en el mòn de l'esport ón els esportistes són vistos com màquines amb la finalitat de conseguir objectius de manera eficient, eficaç i regular, per aixó cada enranatge es tractat amb la màxima atenció, s'entrena al màxim per tal d'aconseguir l'objectiu fixat amb la major facilitat i rapidessa possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)